LA SEDA

LA SEDA - Filament secretat per l'eruga de seda en fase larval de l'insecte lepidòpter Bombyx mori, el cicle biològic del qual comprèn quatre fases. ou o llavor, larva o eruga, nimfa o crisàlide i papallona.  Quan les erugues comencen a filar, cal posar a llur disposició branques seques sense fulles on produeixin els capolls i que són arrencats de les branques quan hom té la certesa que s'ha format la crisàlide. La borra que en resta , juntament amb els capolls defectuosos, constitueixen un  rebuig anomenat filadís. La paret del capoll de seda natural és formada per un llarg filament doble de fribroïna ( proteïna fibrosa) anomenat bri, plegat en forma de vuits superposats i units per una substància gomosa, la sericina (proteïna amorfa viscosa). La longitud del bri és de 600 a 1.200m. El bri de seda natural està format per dos filaments de secció triangular de fibroïna, units per un embolcall de sericina.

LA FILATURA - La filatura de seda consisteix a desenrotllar el filament del capoll d'una forma semblant al desenrotllament d'un cabdell. Després d'aquest procés s'obté un fil anomenat seda greja, seda grega, seda crua o seda no operada, el qual és assecat i enrotllat en madeixes i/o rodets.

De la producció mundial total de fibres naturals, la seda representa només el 0,15%. Aquesta producció relativament escassa ha contribuït a fer-ne a totes les èpoques una fibra de luxe.

El mercat mundial està dominat per la Xina, seguida del Japó i en tercer lloc i ja lluny d'aquest dos grans productors es troba la República Democràtica popular de Corea , l'Índia  i la República de Corea.

TIPUS DE SEDA PER A ÚS TÈXTIL

Després del procés de obtenció del fil de seda (filatura) i d'haver obtingut el fil anomenat greja, aquest és emprat  agunes vegades directament en l'ordit de molts teixits, però és més corrent sotmetre'l  a  una  sèrie   d'operacions que el transformen en seda operada o seda obrada.

MOLINATGE - És dóna torsió al fil de seda en un o dos cops. Amb fils de seda greja amb tota la seva sericina, s'obté segons el número de caps, la torsió, retorsió...., diversos tipus de fils. Aquest procés s'anomena ORDIT.

TIPUS DE FILS   Trama,  organzí, crespó, granadina, torçal i fil de cosir.

- Trama obtingut torcent dos o més fils de seda greja, de qualitat mediòcre, amb una torsió de 30 a 150 voltes/m

- L'organzí s'obté donant torsió de 500 a 800 voltes/m a la seda greja i reforçant dos o tres caps d'aquests fils amb una retorsió una mica més baixa  i de sentit contrari.

- El crespó s'obté torçant dos o més caps de fils de seda greja, un dels quals ja ha estat torçat abans i donant al conjunt una torsió de 2000 a 4000 voltes/m

La granadina s'obté a partir d'un fil d'organzí amb torsió i retorsió més elevades, fins a 2000 voltes/m

El torçal s'obté retorcent tres caps en sentit contrari a la seva torsió, formant cadascún de 4 a 8 fils amb torsió bastant forta.

El fil de cosir a partir de tòrcer i retòrcer en sentit contrari de 3 a 8 caps..

Generalment la seda és sotmesa a operacions de descruatge o desgomatge per tal d'eliminar la sericina o reduir-ne la proporció. La seda sotmesa a descruatge a temperatura d'ebullició en un 25% del seu pes  s'anomena seda cuita, bullida. És blanca, lluent i amb cracant. Si el descruatge es fa a temperatura més baixa i amb una pèrdua de pes  del 10 al 15%, s'obté una seda flexible, la seda souple.

La resistència de la seda disminueix un 20% en mullat, és mitjanament higroscòpica, el seu color és blanc, lluent, flexible i suau. Aïllant de l'electricitat, Resisteix els àcids, però no els alcalís forts, i el clor l'ataca fortament.

TIPUS DE TEIXITS DE SEDA

La seda és un teixit de calada,  a la plana.

ORDIT - fils verticals

TRAMA - fils hotitzontals

La forma en que s'entrellacen els fils de la trama i els de l'ordit dóna com a resultat els diferents tipus de teixits.

CLASSIFICACIÓ SEGONS LLIGAMENT - Lligament és la forma com els fils d'ordit queden lligats amb les passades de la trama.

TAFETÀ - És el lligament més simple i el més utilitzat. Cada fil d'ordit s'entrellaça amb un fil de la trama. El fil de trama passa un cop per sobre i un cop per sota del fil d'ordit.

PONGEE o HABOTAI, CREPÉ DE XINA, CREPÉ GEORGETTE, ORGANZA, MUSSOLINA, GASA CHIFFON, EL DUPION o CREPÉ DE L'ÍNDIA també anomenada SEDA SALVATGE, BOURRETTE ......

SARJA - Els fils d'ordit i els de trama s'entrellacen formant u lligament que dóna com a rsultat una tela amb bordons en diagonal. Els punts de lligament es desplacent un espai cap al costat de cada passada. El teixit resultatnt té indret i revés.

TWILL

SETÍ O RAS - En el setí el fil d'ordit passa per sobre de quatre fils de trama. En el ras són els fils  de trama que passen per sobre de quatre fils d'ordit. El teixit resultant és de gran densitat, molt lluent i té indret i revés.

SETÍ o RAS, CREPÉ SATIN o PELL d'ÀNGEL o CHARMEUSE, DAMASC

-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

La seda es pot tractar creant una extensa gamma de textures : vellu, setí, rugositat i textures especials, sense perdre les qualitats que la diferèncien dels altres teixits, com el tacte, suavitat, brillantor, lluminositat............

També es poden barrejar diferents tipus de fils i obtenir nous teixits. Les opcions són infinites i s'ha d'escollir segons l'ús que se'n vulgui fer.